dimarts, 27 de novembre del 2012

Finlància i el seu gran èxit educatiu

Aquest dos articles (article 1, article 2) parlen sobre Finlàndia i el seu sistema educatiu avui dia es considera el millor del món. Inicialment ens trasllada diverses comparacions respecte al nostre país (Espanya), ja que hi ha hagut diferents estudis sobre aquest tema. Es considera que el 30% dels espanyols no acaben els seus estudis de batxillerat, en diferència a Finlàndia que solament un 8% d'alumnes no els acaben. A continuació ens parlen sobre l'edat en la qual comencen els nens a anar a escola i les diferències destacables respecte a Espanya sobre el seu sistema educatiu, per exemple, els primers 6 anys de primària els nens tenen el mateix mestre o fins a 5è de primària no hi ha qualificacions numèriques, entre altres aspectes. També ens remarca que els pares són els responsables de potenciar a un nivell màxim a les seves cases l'aprenentatge que es dóna a l'escola i que el 80% de les famílies els caps de setmana ocupen el seu temps acudint a ludoteques o biblioteques entre altres llocs, el qual fa que els nens estiguin molt més estimulats a nivell de lectura.
Seguidament ens parla que en aquest país l'educació està molt reconeguda, per això, les persones que volen arribar a ser docents, han d'obtenir una elevada qualificació en els seus resultats i que el principal objectiu que tenen és proporcionar una confiança plena amb els alumnes i dur a terme un aprenentatge a través del pensament i no de la repetició, per tant, no memoritzar, a més de fer-ho d'una forma divertida per així obtenir millors resultats. Aquesta educació és gratuïta i igual per a tots els alumnes.

Finalment destacar que utilitzen molts elements motivadors per als nens com són les xarxes socials com facebook, vídeos del youtube, investigacions a través del wikipedia, etc perquè aquests tinguin la sensació de que la vida a l'aula, és molt similar a la qual fan a les seves cases. Els professors tenen molt clar que, una de les coses més importants per a l'ensenyament és la innovació a l'aula.

Primerament, voldriem posar de manifest la nostre conformitat respecte l’afirmació que surt a un dels articles: “el dia de demà els nens finlandesos estaran entre els primers professionals més preparats del món degut al seu excel·lent nivell educactiu”. Com ens mostren els articles, a Finlàndia només un 8% d’estudiants no acaben els seus estudis obligatoris mentre que a Espanya el percentatge és d’un 30%. Tot té a veure amb la gran diferència del sistema educatiu d’un país i l’altre. A Finlàndia, assignen l’educació com a una cosa fonamental. Això és el millor que es pot fer per preparar futurs professionals de diferents àmbits.

En aquest país, Finlàndia, els infants no començen el col·legi fins els set anys i dos anys després els resultats són millor que en altres països. Respecte això, tres de nosaltres ho trobem correcte i una de nosaltres, troba que als set anys, és una edat molt tardana perquè els infants assisteixin a la guarderia i a l’escola, ja que l’estància en guarderies, és molt important ja que és on s’aprenen molts dels conceptes bàsics (importants pel llarg de la nostre vida).

També, en els articles es diu que durant els sis anys de primària, els alumnes tenen el mateix professor cada any, així tenen més confiança i seguretat. Dues de nosaltres està d’acord amb això ja que pensem que per nens més petits com els que van a la guarderia o com els que cursen els primers anys de primària, és un bon recurs ja que coneixen el professor i no han de passar per la etapa de conèixer a una nova persona on aquesta la veuran cada dia durant un anys i els hi mostrarà senyals d’afecte. També, moltes vegades hem sentit als infants protestar perquè un mestre dels que té no li agrada per diversos motius, fet que fa que els nens perdin interès per la materia i no s’hi dediquin al 100%. Per altra banda, dues de nosaltres no pensem igual i estem en desacord ja que pensem que també s’haurien de familiritzar amb altres mestres perquè el dia de demà no saps amb el que et pots arribar a trobar al llarg del teu aprenentatge.

Respecte el nombre d’alumnes que hi ha en una aula de Finlàndia també és veu una gran diferència amb el que succeeix actualment al nostre pais, ja que com a màxim hi poden haver vint alumnes. Això, afavoreix notablement les classes ja que el professor presta més atenció a cada un d’ells i viceversa. Una de nosaltres, afegeix una opinió sobre la importància de que l’ensenyament el realitzin de forma divertida, que siguin grups molt units i que presentin una bona convivència ja que així es fa més amè l’aprenentatge. Per altre banda, utilitzen molt les noves tecnologies a totes les seves aules per reflectir que dins les aules no hi ha una vida diferent a la de fora les aules. Realitzen treballs mitjançant les xarxes socials i és una manera de motivar als nens i que conguin les noves tecnologies des de que són petits. Amb aquest aspecte, totes estem completament d’acord.
Un dels textos també diu que fins a 5è de primària no hi ha notes numèriques ja que no es busca la competència ni la comparació entre alumnes. Respecte això, trobem que és una acció molt afavoridora i molt bona perquè normalment vulguis o no, sempre es creen competències amb altres companys de la classe fins arribar a una obsessió per treure millors notes que l’altre. Si algun infant treu una nota més baixa que la resta dels companys podria influenciar-li molt en els estudis i fins i tot desmotivar-lo. Això només fa que els alumnes memoritzin el que s’haguin de saber fins el punt de no saber ni entendre el que estan llegint. Aquest fet de memoritzar només els conceptes, provoca que t’enrecordis d’allò amb la memòria de curt plaç, i que la memòria a llarg plaç no t’enrecordis de res, fet que no va en consonància amb els objectius del sistema educatiu finlandès. Una de nosaltres, afegeix que això també passa, entre d’altres coses, perquè els alumnes no tenen el temps necessari per estudiar bé els temaris i optem per la memorització, que és més ràpid i eficaç per aprovar un examen amb menys temps d’estudi.

Un altre aspecte a tenir molt en compte, és la gratuïtat que ofereix aquest sistema educatiu; llibres de text gratis, menjador escolar gratis, material escolar gratis i totes els classes gratuïtes. Una de nosaltres, sobre aquest fet, afegeix que és un tema d’àmbit polític, ja que l’estat i els ajuntaments arriben a un acord perquè es dediqui de l’11% al 12% dels pressupostos a finançar aquest model d’educació. Concretament, aquest fet, a Espanya no passa i actualment és tot al contrari. El govern espanyol ha aplicat unes retallades exagerades respecte l’educació que han fet treure moltes subvencions (fins arribar només al 4% del pressupost per aquest fi) i que també fa veure que estudiar, avui en dia, és un autèntic privilegi.
Aquest aspecte és un tret molt positiu sobretot en estudis de nivell més elevat com per exemple batxillerat o la universitat ja que a Espanya no tothom es pot permetre accedir a estudis superiors per l’elevat cost que comporta cursar-los. Com hem dit abans, el govern espanyol a més, ha convertit l’educació en un autèntic negoci que per moltes famílies arriba a ser un malson ja que per exemple, el preu dels llibres oscil·la entre els 400€-500€ anuals.
En general, totes estem completament d’acord amb aquestes gratuïtats i amb que el material escolar si es perd, sí que s’hagii de pagar.
Respecte les hores lectives, en els articles queda reflectit que a Finlàndia fan moltes menys hores que a Espanya. Solament fan 608 hores quan a Espanya se’n fan 875.
Tot i la diferència d’hores lectives, treuen millors resultats amb menys classes. Aquest èxit, no només rau en les hores lectives que els nens i nenes estan a classe sinó que també tenen molta importància la família i els recursos socioculturals com les ludoteques, les biblioteques o els cinemes. A Finlàndia, els pares dels nens i nenes, estan molt conscienciats que el seu paper és molt important a l’hora d’educar els seus fills i que l’escola, és un complement (amb molt de pes) en l’educació d’aquests. En aquest país, donen facilitats a les famílies, donant nombroses ajudes oficials, que els permeten conciliar el seu treball amb l’atenció als seus fills.
La nostre opinió és que aquest fet va lligat amb el d’abans, és un tema polític. Les famílies actualment, aquí, han de treballar més hores per poder pagar els estudis dels seus fills i en conseqüència, tenen menys temps per estar amb ells. També, arrel de la crisis econòmica que s’està patint, les situacions d’estrés, d’agobio… repercuteixen en l’estat d’ànim de les famílies i amb la forma en com reben els fills aquesta atenció.
Una de nosaltres diu que és un fet destacable que les famílies acudeixin a les bilioteques durant el cap de setmana gràcies a les facilitats que el sistema social finlandés els proporciona al seus ciutadans podent conciliar la vida laboral i la vida familiar.
En general, l’estimulació de la família cap a l’infant a la seva pròpia casa, ens sembla un element bàsic en l’educació i s’hauria de fomentar més.
En quan als docents, els articles esmenten que “els alumnes amb millors notes, són els que poden accedir a la docència”, pensem que és un fet que s’ha de tenir molt en compte ja que si el professor no té uns coneixements clars i estructurats, els alumnes no rebran la millor educació. Els docents de Finlàndia, han d’obtenir una qualificació que oscil·li entre el 9 i el 10 en els seus estudis de batxillerat. També, es tenen en compte valors socials claus per ser un gran mestre. Posteriorment, es realitzen entrevistes per ratificar la seva capacitat de comunicació i empatia ja que una nota escrita en un títol no ho ha de ser tot.
Amb aquest aspecte, hi ha una cosa que no estem d’acord ja que si des de ben petits els han inculcat que no es busca la competència ni la comparació entre alumnes sinó que el principal fet que es busca és aprendre, no podrien exigir una nota més alta del 9 sobre 10. S’entén perquè és per una millor educació pels futurs professionals en diferents àmbits però així es promou la competència. Creiem que se li hauria de donar oportunitats a aquelles persones encara que no hagin tingut aquesta gran puntuació o no hagin participat en voluntariats o activitats socials ja que poden transmetre igualment la seva experiència com a docents a les aules.

Els habitants de Finlàndia paguen més impostos, però tenen més ajudes oficials per part del govern i estan més ben repartits. Aquí, en canvi, paguem i no rebem tot el que tindríem que rebre perquè hi ha un mal repartiment de les ajudes donats.

Escrit per: Dolors Andrea Navarro, Carolina Maya, Laura Martí i Cristina Mateu.

dijous, 22 de novembre del 2012

Adopció i acolliment familiar

Avui, al Mòdul Professional d'Intervenció amb famílies i atenció a menors en risc social, hem pogut gaudir d'una xerrada realitzada en primera persona sobre l'adopció i l'acolliment familiar. La Loles Fuentes, responsable del segon cicle d'Educació Infantil de la nostra escola, ha compartit amb nosaltres la seva experiència com a mare adoptiva i com a familia d'acollida. Al llarg d'aquesta xerrada hem rigut molt, ens hem emocionat i en algun moment, fins i tot, em pogut sentir tot aquesta motxilla de vivències pròpies d'una mare i familia que han decidit apostar per aquesta experiència.



Volem agraïr a la Loles la seva col·laboració i estem desitjant poder comptar amb ella per a que ens expliqui la seva experiència com a persona que, amb un gran sentiment de solidaritat, ha volgur involucar-se en la creació de la Yalah, Solidaris amb el Poble Sahrauí, un grup de persones que es va unir amb la intenció de donar suport al Poble Sahrauí.

dilluns, 19 de novembre del 2012

Infants, petits exploradors!

Continuant desde el credit de les TAC del mòdul d'expressió i comunicació dels alumnes de 2n curs, us adjuntem la opinió sobre un altre tema a tractar de la manera d'aprendre i adquirir coneixements dels infants segons diversos estudis.

Aquests dos articles publicats per Dolors Reig (article 1, article 2) parlen sobre la manera d’aprendre i adquirir coneixements dels infants i de la seva creativitat. Es mostren uns estudis on intenten saber si els nens aprenen millor explorant per ells mateixos o donant-los instruccions de com actuar o utilitzar un objecte.
Van provar fent un experiment que consistia en fer dos grups separats de nens i se’ls proporcionava una joguina a cada un d’ells, als nens d’un grup se’ls deixava fer perquè ells
mateixos investiguessin i l’educador feia créixer la curiositat dels infants. A l’altre grup l’educador es limitava a donar instruccions de com utilitzar-la.

El resultat d’aquest experiment va ser que els nens que van explorar per si mateixos van aprendre més formes d’utilitzar la joguina que no pas els de l’altre grup que rebien instruccions,
que nomes van saber utilitzar la joguina com els hi havien ensenyat exactament.


Com podem comprovar els nens aprenen més i millor si els hi deixem una mica de llibertat i temps, deixant que comprenguin el perquè de les coses, pensant i raonant.
El gran error que cometem els adults és pensar que els nens per ser petits no saben fer gaire bé res per si sols i ràpidament quant els hi presentem una novetat com pot ser una joguina
nova els hi expliquem com funciona detalladament, quines utilitats té, on
s’engega... limitant la seva creativitat i no deixant que ell mateix explori, observi i pensi com podria fer-ho funcionar.

Els hi donem tot fet i solucionat no deixant créixer i desenvolupar plenament les seves capacitats.

En definitiva creiem que els infants són petits exploradors de l’entorn que el que necessiten és estimulació i motivació i no només ordres i instruccions.


Escrit per: Mari Angeles Doblas, Brenda Eslava, Eva Mª Cencillo i Dani Tonda.

dissabte, 17 de novembre del 2012

Pel.lícula: " Sólo es el principio"

Hola!!,

Pengem el tràiler de la pel · lícula " Sólo es el principio", una pel · lícula francesa sobre com una professora ensenya filosofia als nens petits! Molt interessant, estem desitjant veure-la!

Gràcies Cristina Fernández per recomanar-la!!


Aprenentatge invisible: Com aprendre malgrat l'escola?

Les alumnes de 2n d'Educació Infantil, des de l'assignatura de les TAC,estem treballant l'educació formal des de una manera no tradicional, és a dir, utilitzant uns altres recursos com son les TIC a l'aula. Per fer això, ens hem dividit en grups on cadascú tenia un tema a tractar. El nostre grup format per Lidia, Estefania, Marta Espinosa i Elena, ens va tocar treballar " El aprendizaje invisible" de Cristobal Cobo, on critica els sistemes d'aprenentage actuals en l'educació formal.

Cristobal Cobo - Aprenentatge invisible: Com aprendre malgrat l'escola?

En la conferència, Cristobal Cobo, comença exposant diferents tipus d'aprenentatge:

  • Aprenentatge cara a cara, analògic (jo parlo i vosaltres calleu, és el que més s'utilitza) .
  • A distància. (els estudiants no requereixen assistir físicament al lloc d'estudis)
  • En línia (educació completament virtualitzada a través dels nous canals electrònics)
  • Invisible. (integrar avenços tecnològics i transformar de l'educació formal)

Cristobal critica els sistemes d'aprenentatge actuals en l'educació formal, que prioritzen l'estandardització (adaptar a un tipus),  uniformitat (igual),  parametrització ("com més ordenadets millor"). També presenta un cas real; Lim un nen de 9 anys, va desenvolupar i va crear una aplicació que actualment es pot descarregar. Després d'això, es pregunta Com els sistemes formals estimulen l'educació d'aquests talents?

Per tant, per intentar trobar una resposta a la pregunta cita diverses frases:


  • "Vaig haver d'interrompre la meva educació per anar a l'escola". Bernard Shaw, Premi Nobel de Literatura del 1925
  • "Els sistemes d'educació s'assemblen molt a microsistemes industrials". Tots organitzats, i molt llunyans. Jeremy Wilkinson
  • Univers paral · lel entre món real i el món de l'educació. Literatura Britànica.
  • "És un miracle que la curiositat sobrevisqui als sistemes formals d'educació". Albert Einstein


Reforça la seva crítica posant exemples de persones molt reeixides que no han passat per la universitat. (Walt Disney, Neruda, Saramago ..).



Exposa 4 preguntes:
1. Com formem a aquests joves que van néixer amb Internet a la mà?
2. Com preparar per a la complexitat global?
3. Com aprendre a aprendre ia desaprendre? Per desfer-se dels vells paradigmes que arrosseguem i que moltes vegades limiten la capacitat de tornar a aprendre.
4. Com estimular la creativitat?

Aprenentatge invisible

Ell treballa en la idea de l'aprenentatge invisible juntament amb John Moravec.
Funciona bastant semblant a com vam aprendre a utilitzar les xarxes socials, és a dir, sense fer cursos formals, però que alhora es desenvolupen habilitats que ens serveixen per al món professional.
L'aprenentatge invisible, està basat en un principis que ja existeixen, Edupunk,que correspon a les pràctiques de ensenyament i aprenentatge que resulten d'una actitud tipus "Faci-ho vostè mateix", de l'educació expandida, on l'educació pot succeir en qualsevol moment i en qualsevol lloc, l'aprenentatge incidental, es produeix en forma no deliberada i sense esforç, i l'aprenentatge ubic,que significa estar a tot arreu a la vegada que és possible gràcies als nous mitjans digitals.

"L'essencial és invisible a l'educació formal".
Presenta aquesta frase, perquè sota el seu punt de vista l'educació formal no ha estat a l'altura dels desafiaments que planteja la societat del conocimiento.Plantea cinc eixos principals:


1. Les TIC es fan invisibles.

Adams planteja:"Totallò que existeix quan tu neixes, és part de l'entorn natural."
Explica que tot allò que es crea entre els 15 i els 35 anys és emocionant., En canvi, tot allò que es genera a partir dels 35 anys va contra l'ordre natural de les coses.
Aquí hi ha el primer exemple, quan el conceben com a part de l'entorn natural, no pateixen el canvi.

2. Les competències adquirides en entorns informals són invisibles

Mitjançant la prova PISA(Programmefor International StudentAssessment)"Informe del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants", que es basa en l'anàlisi del rendiment d'estudiants a partir d'uns exàmens mundials que es realitzen cada tres anys i que tenen com a fi la valoració internacional dels alumnes. Aquest informe és dut a terme per la OCDE, (Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic), que s'encarrega de la realització de proves estandarditzades a estudiants de 15 anys. Es recojieron aquests resultats:

  • Hi ha més benefici de l'ús de l'ordinador a la llar que al'escola, ja que en aquesta ha generat baixos impactes
  • La quantitat d'ús de l'ordinador no ha generat impactes positius en les proves PISA.

"Què hi ha darrere d'això? Què és el que podem decantar que les generacions més recents? Desenvolupen les seves competències digitals essencials per viure al s.XXI en entorns informals a través de l'observació, el ​​boca a boca, l'assaig-error ... Per això l'aprenentatge a l'escola no hauria de ser tan dirigit ".

3. Les competències no evidents resulten invisibles en els entorns formals.

Els sistemes d'avaluació en els entorns formals no estimulen la possibilitat d'aprendre, sinó, tot el contrari, estimulen la repetició i l'aplicació dels continguts que transmet el professor. Per tant, el que fan els sistemes d'avaluació formals és penalitzar amb pena de mort l'error, que l'error és la mare de poder desenvolupar els aprenentatges.

4. Les competències digitals resulten invisibles

Espais més flexibles per utilitzar la tecnologia perquè:

  • Tan important com aprendre és la possibilitat d'aplicar el que vam aprendre, és a dir, invisibilitzar les tecnologies i donar-li potència al coneixement creat
  • L'aprenentatge ocorre quan estem fent una altra cosa.

5. Hi ha certes pràctiques "educatives" que hauríem invisibilitzar:

  • L'ús intensiu de la memòria en els sistemes formals.


Assenyala un exemple, el sistema a Dinamarca que aposta per realitzar exàmens amb el suport d'internet. Per a molts docents, això és un horror i alhora un error, però el Ministeri d'Educació de Dinamarca, es defensa exposant que si el món funciona amb Internet, perquè motiu l'escola ha q ser "off line, és a dir, si el món professional funciona amb Internet, per què l'escola no?
Amb aquest projecte hi ha el risc que copien en els exàmens, però això ho hauria de gestionar el centre perquè no fos possible, en lloc de no aplicar directament en cap centre.

Plantejaments dialèctics :

Tesis. "La tesi actual és que les tecnologies són el tiquet per a la societat del coneixement. Són el tiquet de la modernitat, per tant ningú es resisteix a regalar ". Imatge política, als polítics els encanta fer-se fotos amb ordinadors.
Antítesi: "Les tecnologies evolucionen a una velocitat explosiva, exponencial, de manera contínua. L'educació ni tan sols evoluciona d'una manera lineal. Tampoc ha d'evolucionar al ritme de la tecnologia, però sí cal construir ponts entre els dos i amb l'aprenentatge invisible pot ser una possibilitat d'avançar en aquestes àrees ocultes en les que encara hi ha moltíssim a fer ".

Cristobal Cobo, finalitza la seva exposició amb una pregunta i una proposta:


¿Aquesta és la millor educació que podem tenir?

Proposta: "Fer un pacte per l'educació del demà en què participin educadors i educats però també funcionaris públics, empresaris i empresaris. Una educació que pensi en demà com la principal herència encara que nosaltres no estiguem aquí per gaudir ".

Des del nostre punt de vista, pensem que l'aprenentatge invisible, és una bona opció, ja que comparteix estratègies i perspectives innovadores, que contribueixen a la creació d'un procés d'aprenentatge sostenible. Tanmateix, pot ser arriscat i poc fiable ja que apliquen una solució ràpida per millorar l'aprenentatge i l'educació. Creiem que és difícil mentalitzar la societat sobre aquest nou aprenentatge, ja que els canvis i les innovacions provoquen por a la majoria de població. Tot i això, pensem que en un futur no gaire llunyà arribarà a implantar, ja que a poc a poc es van instal·lant i utilitzant les noves tecnologies a l'aula. Si hem de criticar algun aspecte, seria la seva exposició, és a dir, creiem que critica massa l'educació formal actual i no se centra prou en l'explicació de l'aprenentatge invisible.  

Aquí us deixem el vídeo, a veure que us sembla.





divendres, 16 de novembre del 2012

Videocurrículum creatiu

Aquí teniu el videocurrículum d'una noia dedicada a l'àmbit de l'Educació Infantil. Podeu prendre nota de com donar-vos a conèixer de manera original i creativa, segur que trobareu feina!!



dijous, 15 de novembre del 2012

Barcelona Activa

El pasado lunes el grupo de segundo de Educación Infantil junto con segundo de Gestión Administrativa hicimos una salidda a Barcelona Activa., agencia de desarrollo local que pertenece al Ayuntamiento de Barcelona, en la cual encontramos el area de economía, empresa y ocupación. 

El objetivo de nuestra visita era profundizar en la puesta en marcha de un negocio, centrándonos en la idea, la creación y el plan de empresa. 

A lo largo del recorrido surgieron dudas que planteamos a los expertos que resolvieron facilitándonos perspectivas diferentes a la hora de afrontar la iniciativa emprendedora. 

Durante nuestra estancia nos motraron las instalaciones, propias de pequeñas empresas o espacios de trabajo (muy demandados por situación actual). Asi como también nos informaron de la oferta de servicios  que ofrecen como el asesoramiento o pequeños monográficos formativos que ayudan a la creación de ocupación.



dimecres, 14 de novembre del 2012

Hora d'anar a dormir...

Bon dia!

El dilluns a classe d'Autonomia Personal i Salut Infantil i com cada dilluns, dues alumnes de Primer d'Educació Infantil, s'encarreguen d'exposar al grup-classe un dels temes que conformen l'assignatura. 

En aquest cas, la Ruth i l'Andrea van ser les encarregades d'explicar els conceptes d'activitat, descans, son i fatiga. 
Per tal de reforçar els conceptes i per a què els companys els assimilessin, van realitzar una activitat molt divertida que consistia en posar a dormir l'infant. Així doncs van disposar l'aula com si fos una habitació (bressol, ninos i una manta improvisada) i per grups van representar un dels moments més importants de la vida del nounat, l'hora d'anar a dormir. 

Us deixo unes fotografies. Shhht vigileu no els desperteu. ;)












dimecres, 7 de novembre del 2012

La Castanyada

Hola a tots i totes!

Volem compartir amb vosaltres la nostra col·laboració amb Túrbula Petits, la llar d'infants de la nostra escola. L'Eva i la Mari es van oferir voluntàries per fer de castanyeres el dimecres 31 d'octubre. Tot i haver de correr per treure el maquillatge de Zombies van estar perfectes.

Us deixem amb les fotografies de la nostra participació i agraïr a la Noemí Sabaté la disposició a acollirnos i a comptar amb nosaltres per aquestes activitats.






LA CASTANYERA (Cançó popular)

Quan ve el temps de collir castanyes,
la castanyera, la castanyera
ve contenta de la muntanya
amb la cistella penjada al braç.

La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc,
i al ballar sempre gira així.

Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
i al ballar sempre gira així.

dimarts, 6 de novembre del 2012

Cadena de gestos

Els dimarts, a l’última hora del dia, ens toca l’assignatura d’expressió i comunicació. Aquesta hora l’aprofitem per fer dinàmiques de grup. Cada setmana, una de nosaltres n’ha d’organitzar una i exposar-la davant de la resta de la classe. El dimarts dia 23 d’octubre, em va tocar a mi organitzar-ne una i vaig triar una dinàmica anomenada “cadena de gestos”.

La fitxa d’aquesta dinàmica és:

Nom: La cadena de gestos.

Objectiu: Aconseguir una comunicació/cooperació per aconseguir una expressió creativa.

Desenvolupament i normes: Es fan dos grups. Un dels grups, s’envà fora de l’aula i l’altre grup decideix un ofici a representar amb mímica. Un cop fet això, criden a una persona del grup que està fora de l’aula. Amb només ell dins de l’aula, una persona del grup que estava dins li representa l’ofici. Ell, observa durant un minut. Passat aquest temps, es fa entrar a l’aula una segona persona. El que havia entrat en primer lloc, ha de representar l’ofici que ha cregut entendre i així fins completar la cadena de concursants. L’última persona del grup que estava fora de l’aula, ha d’endivinar l’ofici que s’havia triat al principi.

Material: no és necessari res en especial.

És una dinàmica molt divertida per fer cooperar a tota la classe i endinssar-te en el món de la mímica amb al finalitat de poder-te comunicar.



Activitat: L´Hospital del Riure

Al Mòdul de Desenvolupament Sòcioafectiu, de primer curs, un grup d´alumnes van exercir, per una estona, d´educadores de la resta de companys. Van realitzar una activitat inventada per elles anomenada: L´Hospital del Riure. L´objectiu era fomentar l´emoció d´alegria entre els alumnes fent-se pessigolles entre ells.

Objectiu clarament aconseguit! Ens ho vam passar d´allò més bé!





dijous, 1 de novembre del 2012

Programa Redes: " Aprendre a gestionar les emocions"

El diumenge passat, el Programa Redes va emetre un documental dedicat a com poder gestionar les emocions i la importància de fer-ho. Aprofitant els continguts que estem treballant a l´aula, val la pena fer un forat en el nostre temps per veure-ho! És un material complementari interessant!!
Aquí teniu l´enllaç.

REDES: APRENDRE A GESTIONAR LAS EMOCIONES