Aquest dos articles (article 1, article 2) parlen sobre Finlàndia i el seu sistema educatiu avui dia es considera el millor del món. Inicialment ens trasllada diverses comparacions respecte al nostre país (Espanya), ja que hi ha hagut diferents estudis sobre aquest tema. Es considera que el 30% dels espanyols no acaben els seus estudis de batxillerat, en diferència a Finlàndia que solament un 8% d'alumnes no els acaben. A continuació ens parlen sobre l'edat en la qual comencen els nens a anar a escola i les diferències destacables respecte a Espanya sobre el seu sistema educatiu, per exemple, els primers 6 anys de primària els nens tenen el mateix mestre o fins a 5è de primària no hi ha qualificacions numèriques, entre altres aspectes. També ens remarca que els pares són els responsables de potenciar a un nivell màxim a les seves cases l'aprenentatge que es dóna a l'escola i que el 80% de les famílies els caps de setmana ocupen el seu temps acudint a ludoteques o biblioteques entre altres llocs, el qual fa que els nens estiguin molt més estimulats a nivell de lectura.
Seguidament ens parla que en aquest país l'educació està molt reconeguda, per això, les persones que volen arribar a ser docents, han d'obtenir una elevada qualificació en els seus resultats i que el principal objectiu que tenen és proporcionar una confiança plena amb els alumnes i dur a terme un aprenentatge a través del pensament i no de la repetició, per tant, no memoritzar, a més de fer-ho d'una forma divertida per així obtenir millors resultats. Aquesta educació és gratuïta i igual per a tots els alumnes.
Finalment destacar que utilitzen molts elements motivadors per als nens com són les xarxes socials com facebook, vídeos del youtube, investigacions a través del wikipedia, etc perquè aquests tinguin la sensació de que la vida a l'aula, és molt similar a la qual fan a les seves cases. Els professors tenen molt clar que, una de les coses més importants per a l'ensenyament és la innovació a l'aula.
Primerament, voldriem posar de manifest la nostre conformitat respecte l’afirmació que surt a un dels articles: “el dia de demà els nens finlandesos estaran entre els primers professionals més preparats del món degut al seu excel·lent nivell educactiu”. Com ens mostren els articles, a Finlàndia només un 8% d’estudiants no acaben els seus estudis obligatoris mentre que a Espanya el percentatge és d’un 30%. Tot té a veure amb la gran diferència del sistema educatiu d’un país i l’altre. A Finlàndia, assignen l’educació com a una cosa fonamental. Això és el millor que es pot fer per preparar futurs professionals de diferents àmbits.
En aquest país, Finlàndia, els infants no començen el col·legi fins els set anys i dos anys després els resultats són millor que en altres països. Respecte això, tres de nosaltres ho trobem correcte i una de nosaltres, troba que als set anys, és una edat molt tardana perquè els infants assisteixin a la guarderia i a l’escola, ja que l’estància en guarderies, és molt important ja que és on s’aprenen molts dels conceptes bàsics (importants pel llarg de la nostre vida).
També, en els articles es diu que durant els sis anys de primària, els alumnes tenen el mateix professor cada any, així tenen més confiança i seguretat. Dues de nosaltres està d’acord amb això ja que pensem que per nens més petits com els que van a la guarderia o com els que cursen els primers anys de primària, és un bon recurs ja que coneixen el professor i no han de passar per la etapa de conèixer a una nova persona on aquesta la veuran cada dia durant un anys i els hi mostrarà senyals d’afecte. També, moltes vegades hem sentit als infants protestar perquè un mestre dels que té no li agrada per diversos motius, fet que fa que els nens perdin interès per la materia i no s’hi dediquin al 100%. Per altra banda, dues de nosaltres no pensem igual i estem en desacord ja que pensem que també s’haurien de familiritzar amb altres mestres perquè el dia de demà no saps amb el que et pots arribar a trobar al llarg del teu aprenentatge.
Respecte el nombre d’alumnes que hi ha en una aula de Finlàndia també és veu una gran diferència amb el que succeeix actualment al nostre pais, ja que com a màxim hi poden haver vint alumnes. Això, afavoreix notablement les classes ja que el professor presta més atenció a cada un d’ells i viceversa. Una de nosaltres, afegeix una opinió sobre la importància de que l’ensenyament el realitzin de forma divertida, que siguin grups molt units i que presentin una bona convivència ja que així es fa més amè l’aprenentatge. Per altre banda, utilitzen molt les noves tecnologies a totes les seves aules per reflectir que dins les aules no hi ha una vida diferent a la de fora les aules. Realitzen treballs mitjançant les xarxes socials i és una manera de motivar als nens i que conguin les noves tecnologies des de que són petits. Amb aquest aspecte, totes estem completament d’acord.
Un dels textos també diu que fins a 5è de primària no hi ha notes numèriques ja que no es busca la competència ni la comparació entre alumnes. Respecte això, trobem que és una acció molt afavoridora i molt bona perquè normalment vulguis o no, sempre es creen competències amb altres companys de la classe fins arribar a una obsessió per treure millors notes que l’altre. Si algun infant treu una nota més baixa que la resta dels companys podria influenciar-li molt en els estudis i fins i tot desmotivar-lo. Això només fa que els alumnes memoritzin el que s’haguin de saber fins el punt de no saber ni entendre el que estan llegint. Aquest fet de memoritzar només els conceptes, provoca que t’enrecordis d’allò amb la memòria de curt plaç, i que la memòria a llarg plaç no t’enrecordis de res, fet que no va en consonància amb els objectius del sistema educatiu finlandès. Una de nosaltres, afegeix que això també passa, entre d’altres coses, perquè els alumnes no tenen el temps necessari per estudiar bé els temaris i optem per la memorització, que és més ràpid i eficaç per aprovar un examen amb menys temps d’estudi.
Un altre aspecte a tenir molt en compte, és la gratuïtat que ofereix aquest sistema educatiu; llibres de text gratis, menjador escolar gratis, material escolar gratis i totes els classes gratuïtes. Una de nosaltres, sobre aquest fet, afegeix que és un tema d’àmbit polític, ja que l’estat i els ajuntaments arriben a un acord perquè es dediqui de l’11% al 12% dels pressupostos a finançar aquest model d’educació. Concretament, aquest fet, a Espanya no passa i actualment és tot al contrari. El govern espanyol ha aplicat unes retallades exagerades respecte l’educació que han fet treure moltes subvencions (fins arribar només al 4% del pressupost per aquest fi) i que també fa veure que estudiar, avui en dia, és un autèntic privilegi.
Aquest aspecte és un tret molt positiu sobretot en estudis de nivell més elevat com per exemple batxillerat o la universitat ja que a Espanya no tothom es pot permetre accedir a estudis superiors per l’elevat cost que comporta cursar-los. Com hem dit abans, el govern espanyol a més, ha convertit l’educació en un autèntic negoci que per moltes famílies arriba a ser un malson ja que per exemple, el preu dels llibres oscil·la entre els 400€-500€ anuals.
En general, totes estem completament d’acord amb aquestes gratuïtats i amb que el material escolar si es perd, sí que s’hagii de pagar.
Respecte les hores lectives, en els articles queda reflectit que a Finlàndia fan moltes menys hores que a Espanya. Solament fan 608 hores quan a Espanya se’n fan 875.
Tot i la diferència d’hores lectives, treuen millors resultats amb menys classes. Aquest èxit, no només rau en les hores lectives que els nens i nenes estan a classe sinó que també tenen molta importància la família i els recursos socioculturals com les ludoteques, les biblioteques o els cinemes. A Finlàndia, els pares dels nens i nenes, estan molt conscienciats que el seu paper és molt important a l’hora d’educar els seus fills i que l’escola, és un complement (amb molt de pes) en l’educació d’aquests. En aquest país, donen facilitats a les famílies, donant nombroses ajudes oficials, que els permeten conciliar el seu treball amb l’atenció als seus fills.
La nostre opinió és que aquest fet va lligat amb el d’abans, és un tema polític. Les famílies actualment, aquí, han de treballar més hores per poder pagar els estudis dels seus fills i en conseqüència, tenen menys temps per estar amb ells. També, arrel de la crisis econòmica que s’està patint, les situacions d’estrés, d’agobio… repercuteixen en l’estat d’ànim de les famílies i amb la forma en com reben els fills aquesta atenció.
Una de nosaltres diu que és un fet destacable que les famílies acudeixin a les bilioteques durant el cap de setmana gràcies a les facilitats que el sistema social finlandés els proporciona al seus ciutadans podent conciliar la vida laboral i la vida familiar.
En general, l’estimulació de la família cap a l’infant a la seva pròpia casa, ens sembla un element bàsic en l’educació i s’hauria de fomentar més.
En quan als docents, els articles esmenten que “els alumnes amb millors notes, són els que poden accedir a la docència”, pensem que és un fet que s’ha de tenir molt en compte ja que si el professor no té uns coneixements clars i estructurats, els alumnes no rebran la millor educació. Els docents de Finlàndia, han d’obtenir una qualificació que oscil·li entre el 9 i el 10 en els seus estudis de batxillerat. També, es tenen en compte valors socials claus per ser un gran mestre. Posteriorment, es realitzen entrevistes per ratificar la seva capacitat de comunicació i empatia ja que una nota escrita en un títol no ho ha de ser tot.
Amb aquest aspecte, hi ha una cosa que no estem d’acord ja que si des de ben petits els han inculcat que no es busca la competència ni la comparació entre alumnes sinó que el principal fet que es busca és aprendre, no podrien exigir una nota més alta del 9 sobre 10. S’entén perquè és per una millor educació pels futurs professionals en diferents àmbits però així es promou la competència. Creiem que se li hauria de donar oportunitats a aquelles persones encara que no hagin tingut aquesta gran puntuació o no hagin participat en voluntariats o activitats socials ja que poden transmetre igualment la seva experiència com a docents a les aules.
Els habitants de Finlàndia paguen més impostos, però tenen més ajudes oficials per part del govern i estan més ben repartits. Aquí, en canvi, paguem i no rebem tot el que tindríem que rebre perquè hi ha un mal repartiment de les ajudes donats.
Escrit per: Dolors Andrea Navarro, Carolina Maya, Laura Martí i Cristina Mateu.